Trencadís: Concepte, obres i models

El trencadís és una de les tècniques constructives més conegudes del modernisme català. En aquest article, expliquem en què consisteix, donem exemples d’edificis que l’utilitzen i indiquem on comprar el material.

Què és la tècnica del trencadís?

El concepte de trencadís és una traducció del català. La traducció més precisa en català seria “trencadís”, i es refereix a un tipus de mosaic hidràulic que es fa amb trossos de rajoles que han estat cimentats. El resultat és un terra, una paret, una façana o una escultura amb un efecte diferent i característic.

Aquesta tècnica constructiva es va utilitzar principalment amb una funció ornamental i forma part de l’arquitectura modernista catalana. No obstant això, també cal assenyalar que a la Comunitat Valenciana és possible trobar diversos edificis amb aquesta tècnica.

Edificis on trobar trencadís

El trencadís és una invenció del gran arquitecte Antoni Gaudí, tot i que és cert que abans ja s’havia experimentat.

Es va utilitzar per primera vegada entre 1883 i 1887. És important assenyalar que, posteriorment, ha estat adoptat per altres arquitectes i en altres territoris. Per tant, avui hi ha edificis civils, religiosos i d’altres, no només modernistes, que l’inclouen.

En tot cas, sí hi ha un acord en què és una tècnica eminentment mediterrània. La principal diferència cronològica és que als inicis s’utilitzaven restes de ceràmica hidràulica desechables com per exemple: fragments de plats. En canvi, avui aquesta tècnica està molt més depurada i s’utilitzen noves tecnologies per aconseguir efectes visuals més atractius.

• Finca Güell

La Finca i parc Güell, situada al barri de Pedralbes de Barcelona, va ser un dels primers treballs de Gaudí. Els pavellons es van construir entre els anys 1883 i 1887. Aquesta tècnica es pot observar als templets de les torres dels pavellons amb claredat. Va ser la primera vegada que es va emprar aquesta filosofia amb una certa coherència estilística.

• La Pedrera

Aquesta és una de les edificacions més famoses de Gaudí, tot i que no va estar exempta de polèmica. El nom de Pedrera era, en els seus inicis, un sobrenom, i va ser construïda entre 1906 i 1912. El trencadís es va utilitzar per a les torres d’aquesta casa, situada a l’Eixample barceloní.

Avui es conserven en perfecte estat i coronen l’edifici. Veiem, doncs, que hi ha una coherència cronològica en Gaudí a l’utilitzar aquesta tècnica en diversos edificis i èpoques.

• Parc Güell

El Parc Güell és una de les principals atraccions turístiques de Barcelona, tot i que en el seu origen estava concebut com a urbanització, construït entre 1900 i 1914. El drac icònic està revestit amb trencadís, així com a la sala hipòstila o als bancs que permeten tenir una vista de la ciutat. És, probablement, una de les obres de Gaudí en les quals trobem més aquest element constructiu.

• Ciutat de les Arts i les Ciències de València

Santiago Calatrava és l’arquitecte d’avui que més ha fet per introduir el concepte del trencadís en les obres.

Tot i que té un concepte propi, en molts aspectes està inspirat en l’arquitecte A. Gaudí i altres arquitectes modernistes. Així, l’edifici monumental de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València té diversos elements d’aquest tipus.

• Auditori Adán Martín de Tenerife

L’Auditori Adán Martín de Tenerife és una altra de les obres magnes de Santiago Calatrava. Es va construir entre 1997 i 2003 i podem apreciar fragments trencats en la façana exterior. La seva ubicació i presència són exponents d’un clar concepte postmodern. La idea és donar una imatge viva a l’edifici, cosa que es pot aconseguir gràcies als trossos blancs de trencadís. Aquest és un dels exemples d’arquitectura postmodernista.

Mosaics Torra com a proveïdor de mosaics hidràulics

A Mosaics Torra fabriquem tot tipus de rajoles hidràuliques i mosaics, inspirant-nos en les obres d’Antoni Gaudí. Per exemple, el mosaic hidràulic trencadís està inspirat en aquesta filosofia. Amb la diferència que, si ho desitges, el podràs posar a l’interior de la teva casa.

La nostra bona feina com a fabricants, comercialitzadors i restauradors d’edificis públics ens precedeix. A la dècada de 1990 es va tornar a posar de moda la fabricació de rajoles hidràuliques, de manera que es revaloritzaren les tècniques constructives modernistes. Nosaltres hem estat i som referents del sector, de manera que hem contribuït a restaurar el Park Güell, entre altres accions. Tenim clients públics i privats.

Per totes aquestes raons, si el que estàs buscant és un proveïdor de rajoles i mosaic hidràulic de confiança, t’animem a que ens contactis. Trobaràs el que estàs buscant i podràs donar-li un toc nou a la teva estada.